Fèlix Millet no era una persona qualsevol dins de l'anomenada "societat civil" catalana. L'expresident de l'Orfeó Català reuneix en la seva trajectòria fins 60 càrrecs en diferents consells i institucions catalanes i honors i títols del calibre de la Creu de Sant Jordi el 1999 o el seu nomenament com Senyor de Barcelona el 2005. Com va aconseguir enganyar a tants i durant tant temps?

Fèlix Millet, pèrit agrònom que ja procedia d'una família benestant –és fill de banquer i polític i nét de músic– va treballar durant uns anys en Fernando Poo dirigint una plantació compartida amb un alt càrrec franquista, tal com recorda aquest dissabte El Periódico.

A la seva tornada, Millet va poder beneficiar–se d'una campanya contra el llavors president del Palau, Joan Anton Maragall –oncle de Pasqual Maragall– impulsada pels periodistes Àngel Casas, Antoni Batista, Albert Mallofré i Jordi García Soler per apartar aquest de la presidència de la institució. Les pressions van funcionar i Fèlix Millet va rellevar Maragall en la presidència amb el suport d'un Jordi Pujol que encara estava en l'oposició.
Millet, que també formava part de la societat de propietaris del Liceu, aprofitava aquesta posició per obtenir informació dels patrocinadors i els 'robava' per al Palau. Mentre el Liceu es va cuidar sempre de tenir una programació pròpia ajustada al pressupost, el Palau mancava de direcció artística i el seu model es basava a llogar la sala a programadors que es quedaven amb la taquilla a canvi d'una comissió

L'accés a la presidència del Palau va marcar el principi de l'ascens de Millet, que va aconseguir esquivar el 1983 l'escàndol de Renda Catalana encara estant implicat al costat de diputats de CiU. Millet es va marcar nous objectius: el Barça. Després de liderar l'oposició a Josep Lluís Núñez a mitjans dels 80, Millet va acabar formant part de la junta de Núñez i del patronat del Barça.

Els excessos de Millet creixien amb el pas del temps. Sent president d'Agrupació Mútua va canviar les normes de l'entitat i va elevar les dietes dels consellers de 600 a 1.500 euros, malgrat que en el seu anterior càrrec com a vicepresident de la mútua va destacar per la seva escassa assistència a les reunions. Millet va aconseguir presidir les filials d'Agrupació Mútua després de l'acomiadament de Jordi Conejos, exconseller delegat, i es va posar així al capdavant d'Amci Hábitat i altres filials com les de mútues d'accidents o ambulàncies, on va començar a col·locar familiars, com va ser el cas del seu gendre.

Els desigs de grandesa no van cessar i amb Aznar en el poder es va incorporar a la filial de FAES a Catalunya per guanyar–se els favors del Govern. Següent objectiu: la Caixa. Millet es va obcecar en presidir Bankpyme, tenacitat que li va durar poc, malgrat arribar a accedir a la comissió de control de La Caixa el 1996. Millet va arribar a presidir aquesta comissió substituint Antoni Siurana, que s'incorporava com conseller d'Agricultura amb Maragall. Durant el seu temps en aquesta comissió sol aixecava acta del que escrivien els serveis jurídics, fins que en la Caixa van considerar que aquest càrrec i la seva presència a Bankpyme eren incompatibles el 2006.

El principi del final de Millet cal buscar–lo en un accident que va sofrir el cor de cambra de camí a Montserrat i que va destapar que el cor no estava assegurat ni en plantilla. Aquest esdeveniment va ser el detonador que va començar a destapar algunes de les irregularitats comeses per Millet.

Gairebé 40 propietats a Barcelona, Menorca i el Vallès
Aquest dissabte ha transcendit igualment que Fèlix Millet va acumular un enorme patrimoni a Barcelona, Menorca i el Vallès. L'expresident de l'Orfeó Català i de la Fundació i exvicepresident del Consorci del Palau de la Música apareix com a titular de 38 propietats únicament al seu nom o bé compartides amb la seva dona, Marta Vallès Guarro, o també amb la seva filla, Clara Millet Vallès, i el seu gendre, Xavier Rafart Roig.

Millet acumula així sis habitatges on és titular: un a Barcelona, dos a l’Ametlla del Vallès, dos a la Garriga i un a Fornells. Per donar una idea d’aquest patrimoni, el pis de Barcelona, ubicat al carrer Major de Sarrià 125, està valorat en 1.508.978 euros. A la Garriga, Millet compta amb dos habitatges i tres pàrquings que va adquirir al juliol de fa dos anys i que estan valorats en 740.568 euros.

El valor immobiliari total de Millet supera d’aquesta manera els 3 milions d’euros, però se li han de sumar les propietats que té compartint la titularitat amb altres persones. Així, a Santa Eulàlia de Ronçana i a Bigues i Riells l’expresident de la Fundació del Palau de la Música té dues finques rústiques, una de 448.327 m2, que data del 1995 a Santa Eulàlia i una altra de 18.668 metres quadrats a la zona coneguda com Bosch, a Bigues i Riells.

Les possessions a l’illa de Menorca, concretament a Fornells, consisteixen en una vivenda a Es Castell, de 48 metres quadrats i dues finques urbanitzables, una de 524 metres quadrats i una altra de 645, a Ses Vinyes de Fornells.

Millet també figura com a propietari de quatre finques agrícoles de l’Ametlla del Vallès i dotze terrenys edificables, bàsicament a la urbanització la Miranda, i de tres més agrícoles amb una part edificables, ubicades totes elles en els terrenys de Can Millet.