La setmana tràgica a las borses mostra moltes coses que no s’expliquen prou. És conegut que la forta reducció de la demanda a les economies fruit de la restricció creditícia, tindria conseqüències. El 2009 les vàrem conèixer abastament amb l’afectació directa cap al sector industrial, amb el dur efecte de pèrdua d’ocupació. D’ací les paoroses xifres d’atur que anem repassant cada primer de mes des de llavors.

Però també sabíem que al exercici 2010 els efectes de la crisi es traslladarien al sector públic amb intensitat. Una part d’això ja va passar el 2009 amb el creixement del dèficit públic. Ara al 2010, toca l’encariment del diner per seguir finançant el dèficit anterior …i el nou que es produirà aquest exercici.

El que fa i farà dur aquest any pels gestors públics, es la extrema duresa del mercat financer. En efecte, es tot el món occidental que té el mateix problema: dèficits desbocats, i necessitats de finançar-los. Per tant s’obre un mercat on el que té el diner té on triar, i per tant escoltarà allò que vol sentir i sobre tot, allò que rendibilitat i seguretat li reporti.

Es per això que aquesta setmana hem assistit segurament a l’inici d’aquesta guerra per trobar diners, on la víctima ha estat la economia espanyola. Hem d’aprendre del que ha passat de cara a les pròximes accions que es repetiran segur, donat el difícil entorn de tots els països occidentals i on surten amb avantatja els anglosaxons, però sobre tot els americans.

Cal demanar-nos més eficàcia als gestors públics i sobretot als nomenats analistes dels mercats de capitals més corresponsabilitat amb els interessos propis. Cal doncs, estar amatents a les pressions i separar el gra de la palla, si avui val el nostre sistema de pensions , no pot ser que per pressions demà no valgui, ho poso com exemple del que aquesta setmana ha passat.