És un secret a veus que les fusions projectades entre les caixes catalanes han nascut per pressió i no per passió. Però la dilació dels respectius processos d'integració està donant ales als més crítics. A Manresa, la capital del Bages, es critica, encara que procurant que no transcendeixi més enllà del que ès inevitable la fusió que unirà a la caixa local amb les de Catalunya i Tarragona.

Els diferents sectors industrials consultats per ED han mostrat el seu malestar davant del que entenen que ha estat una política de fets consumats, falta de la transparència més elemental i, sense la mínima informació. Les queixes, en primera instància, vénen a ser més o menys similars: "pot ser que l'acord sigui el més convenient, però no resulta convincent; no s'han ofert ni xifres, ni arguments, ni una visió estratègica; no s'ha dit perquè de la fusió de les tres naixerà una caixa millor per a Manresa i els seus interessos".

Les crítiques són generalitzades, però costa trobar una cosa firmada. Amb prou feines algunes excepcions, com l'article que va publicar Josep Mª Sanclimens a Regió 7. Sanclimens, germà de qui fos alcalde de Manresa per CiU, empresari i membre de la Fundació Catalunya Oberta, escrivia.

Un altre membre de la societat civil manresana mostrava a Economiadigital la seva estranyesa perquè "el que durant molt temps era la divisa de Caixa Manresa, és a dir, que no feia falta ser una entitat gran per ser una gran entitat, ara no valgui. Els mateixos que presumien de la solidesa de la caixa del Bages ara argumenten que es necessita incrementar la mida per poder entrar als mercats internacionals.

Els crítics amb la fusió desconfien que aquesta unió no dilueixi el compromís que Caixa Manresa té fins ara amb la ciutat i la comarca. En aquest sentit recorden que ja van existir entitats originàries del Bages, com el Banc Mercantil de Manresa, que es va unir amb Banca Catalana i que ara forma part del BBVA. La primera de les entitats "ajudava i molt a les entitats i empreses de la zona, després amb Banca Catalana els ajuts van disminuir i actualment amb el BBVA aquesta vinculació és pràcticament inexistent".

Els sectors consultats per aquest diari es mostren també queixosos d'aquesta poca bel·ligerància de la societat civil manresana cap a un projecte davant del qual expressen tants dubtes en privat. Lamenten no haver sentit públicament cap veu discrepant ni en l'ajuntament de la ciutat, ni a la cambra de comerç, ni en altres entitats com pot ser la molt activa delegació local del Col·legi d'Advocats, institucions on abunden les veus escèptiques.

Potser aquest silenci s'expliqui en part pel poder d'atracció que el que fos director general de Caixa Manresa i avui en el mateix càrrec en Caixa Catalunya, Adolf Todó, té sobre la seva antiga empresa i els entorns professionals de Manresa. Sigui com sigui, una de les reivindicacions més sentides a la ciutat és que no s'ha tingut en compte que de les tres caixes d'estalvis que es fusionessin, la que, malgrat la seva mida més reduïda, aporta més solidesa és la caixa del Bages.

Curiosament sobre el que no hi ha discrepància és sobre el nom. A Manresa no hi ha empatx a acceptar que l'entitat resultant de la fusió s'anomeni Caixa Catalunya "total, catalans ho som tots", afirmen i tàcitament accepten que el procés és una absorció "igual com la unió de la caixa dels marquesos va prendre finalment el nom de La Caixa". Per contra proposen un nom alternatiu de ressonàncies satíriques "alguns la denominen Mancata –Manresa,Catalunya,Tarragona–, encara que no sabem si el nom tindria diverses lectures" asseguren.