L'explosió de la bombolla immobiliària ha convertit en els últims dos anys a bancs i caixes d'estalvis en les principals immobiliàries del país com a conseqüència dels immobles i sòl que s'han adjudicat després de disparar–se els impagaments, sobretot en el negoci vinculat als promotors. A falta de que diverses entitats financeres facin públics els seus resultats corresponents a 2009, deu dels principals bancs i caixes van assumir l'any passat immobles procedents de les promotores com a garantia d'impagaments, valorats en 13.500 milions. A més van vendre el passat any immobles, principalment pisos, per més de 2.200 milions d'euros en treure al mercat 11.381 habitatges que tenien en els seus balanços.

Com és lògic el grup Santander va ser el més actiu en aquesta activitat. Entre la xarxa del banc a Espanya i la seva filial Banesto han col·locat 2.946 immobles al mercat, dels quals 815 corresponen a l'entitat que presideix Ana Patricia Botín. Han ingressat per ells 500 milions d'euros.

Santander va arribar a acumular en el seu balanç a mitjan el passat any un total de 4.300 milions d'euros en immobles, xifra que ara es redueix a 2.932 milions d'euros després de destinar 814 milions a sanejar l'esmentada cartera davant de la previsible depreciació del seu valor. El seu conseller delegat, Alfredo Sáenz ha assegurat que en els dos últims trimestres de 2009 el banc ha deixat pràcticament d'adjudicar–se pisos per impagaments. Però també va reconèixer que el grup ha preferit no treure al mercat tot el seu estoc perquè no vol enfonsar els preus.

Caixa Catalunya en el moment més àlgid de l'any passat va tenir 4.000 pisos a la seva cartera, dels quals ja ha venut 1.150 unitats i ha obtingut 400 milions d'euros.

La Caixa va posar al mercat el  2009 2.854 immobles pels quals va ingressar 510 milions d'euros, encara que manté en el seu balanç 3.097 milions en actius immobiliaris. El director general de l'entitat, Joan María Nin, comparteix l'opinió de Sáenz. "El 2008 no vam vendre gairebé res, el 2009 més de 500 milions, i el 2010 dependrà del mercat", va assegurar el divendres passat en la presentació de resultats de La Caixa. I va plantejar que el que cal buscar és una fórmula d'equilibri entre si té sentit vendre amb el diferencial de fins i tot el 30% respecte a 2007, si cal aflorar pèrdues ara, o cal esperar i aguantar–se fins que els immobles valguin més.

Popular i BBVA han estat els menys actius en aquesta operativa en relació amb la seva mida. El banc que presideix Francisco González va vendre només 300 pisos el 2009, mentre que el grup que presideix Àngel Rom en va vendre  123. Ambdós bancs prefereixen aguantar l'estoc immobiliari que posseeixen abans de vendre amb descomptes com ha fet Caja Madrid o Caixa Catalunya, que ha arribat a oferir habitatges amb descomptes de gairebé el 40%.

En aquestes mal anomenades adquisicions –ja que en realitat són actius assumits com a dació de pagament per bescanviar deute–, a la banca li han entrat a la seva cartera des de pisos acabats o sense acabar, places de garatge, trasters o locals comercials, fins a parcel·les de sòl amb o sense permís de llicència per edificar i, fins i tot, centres comercials.

Davant d'aquest allau d'actius immobiliaris que han hagut  "d'empassar–se" bancs i caixes, el Banc d'Espanya va canviar a mitjan l'any passat les regles del joc i va obligar la banca a fer provisions. Entre les set grans entitats van provisionar 2.649 milions d'euros el passat exercici per netejar la seva cartera immobiliària.

El Banc d'Espanya va exigir en un primer moment provisionar el 10%. Després, va pujar la cobertura de sanejament d'immobles al 20% i requereix que s'incrementi cada any un 10%. El regulador permet no fer dotacions quan el préstec equival al 70% del valor de l'actiu. En definitiva, aquesta mesura es va adoptar perquè aflorés la morositat immobiliària i per accelerar les desinversions immobiliàries.

El preu de l'habitatge a Espanya ha baixat un 12% fins al quart trimestre de 2009 des dels seus màxims, segons el Banc d'Espanya.