M'irrita cada dia més aquesta plèiade de profetes de l'Apocalipsi, que semblen delectar–se en l'exageració fins al ridícul de qualsevol mala dada de l'economia, mentre que menyspreen, fins a arribar a l'insult, aquelles altres notícies que aporten alguna cosa d'alleujament.

Em molesten per les anàlisis superficials que fan, que els identifiquen més amb enfebrecidos jugadors de ruleta, apostant–lo tot al crash de l'economia espanyola, que amb intel·lectuals que escruten i ponderen el bo i el dolent de l'evolució del país.

Acostumen a menysprear les estadístiques oficials, siguin de l'Estat o de les empreses, però no tenen dades fiables alternatives que no siguin pura suposició.

He escrit clarament la meva preocupació per l'economia d'aquest país i com podria sortir de la crisi i el que crec que són els seus tres grans problemes (l'atur; el deute de les administracions, les empreses i les famílies, i la falta de lideratge polític). No sóc, doncs, ni un d'ingenu ni un iluso. Però tampoc un aspirant a convertir–me en un guru avantatgista.

El que m'agradaria, per tant, és un esforç intel·lectual, de rigor, per analitzar la realitat fins on puguem i a partir d'allà limitar–nos a treure conclusions provisionals, subjectes a permanent modificació. Només així em sembla que podríem establir un debat econòmic, seriós i positiu.