Enric Roig i Antonio Herce, ambdós presidents de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat en l'etapa de Convergència i Unió (CiU), hauran de reposar 2,7 milions d'euros a l'empresa que dirigien, segons estableix una sentència del Tribunal de Comptes que confirma plenament una resolució anterior a què ambdós havien presentat recurs, informa el diari El País.

El tribunal considera provat que ambdós van promoure, d'esquenes del consell d'administració, un pla de pensions que els beneficiava a ells mateixos i altres membres del comitè de direcció de l'empresa. Eren pensions abundants que, al final, van resultar suculents increments salarials diferits i encoberts.
Així mateix, Roig va percebre 39.306 euros com a dietes per actes que no havien de ser retribuïts d'aquesta forma.

Entre els motius esgrimits indegudament per percebre dietes, la sentència cita reunions amb persones de la direcció de Ferrocarrils, reunions amb el conseller de Política Territorial, trobades amb directius d'altres empreses i administracions i assistència a actes protocol·laris.

La sentència diu que el total defraudat ascendeix a 3.225.303 euros, en concepte dels plans de pensions, més els 39.306 euros per dietes indegudes. Tot i així, les quantitats que han de tornar a l'empresa són menors a causa que algunes percepcions havien prescrit en el moment en què es va iniciar la investigació pertinent.

Els dos condemnats al·legaven en els seus escrits de recurs, que tot havia quedat prescrit. El tribunal rebutja aquesta pretensió, ja que creu que les gestions per solucionar la situació s'inicien el 19 de març de 2003, quan la Intervenció General de la Generalitat va efectuar un informe sobre els anys 2000 i 2001 en el qual s'al·ludeix a pagaments objecte de controvèrsia, amb referència als efectuats per a la provisió d'aquests fons de pensions. Això fa que només s'exigeixi la devolució dels pagaments realitzats posteriorment al 20 de març de 1998. El tribunal eximeix l'exdirector de Ferrocarrils de la Generalitat, Miquel Llevat perquè, afirma, no va intervenir ni en la creació del fons ni va participar en cap altre pagament que el que se li va efectuar a ell mateix quan va abandonar l'empresa.

La fallada exclou també de responsabilitat el que era president de l'empresa en el moment de constituir–se el fons, Albert Vilalta. Vilalta va ser després conseller de Medi Ambient en un dels governs de Jordi Pujol i secretari d'Estat en el Ministeri de Foment, durant l'etapa de José María Aznar com a president del Govern.

El procés seguit, reconeix el tribunal, va ser el següent: Roig i Herce van constituir el 1991 un fons de pensions per a 15 membres (inclosos ells dos) de la direcció de Ferrocarrils de la Generalitat. Si un directiu deixava l'empresa rebia la part corresponent. La resta es va repartir els diners en dissoldre's el fons l'any 2000, sent ja Herce president de la companyia. Roig, que havia deixat l'empresa el 1999, va percebre més d'un milió d'euros. Herce va cobrar 278.391 euros quan es va procedir a dissoldre el fons i repartir les aportacions i els beneficis generats.

La denúncia davant del Tribunal de Comptes la va presentar Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial. Posteriorment, Iniciativa per Catalunya (ICV) va portar el cas a la Fiscalia Anticorrupció, que va interposar la corresponent querella contra tots els directius que havien participat en l'operació i, també, contra Vilalta. Vilalta també va ser citat com a responsable davant del Tribunal de Comptes per Enric Roig, que va al·legar que encara que ell era director general (després va substituir Vilalta en la presidència) quan es va produir l'operació, el president era el verdader responsable de la mateixa.